No és tradicionalment Espanya un país caracteritzat per donar una solució adequada als casos de ruïna empresarial, molt al contrari del que ocorre en altres països del nostre entorn, on a qualsevol empresari se li permet fracassar i intentar-ho de nou. La història està plena d’exemples d’emprenedors que abans van fracassar, i no qualssevol empresaris, els sonen aquests?: Henry Ford, Steve Jobs, Walt Disney, Anita Roddick… Si aquestes persones haguessin estat Espanyoles i sotmeses a la nostra legislació concursal, els seus respectius imperis empresarials no existirien avui.

Des de l’aprovació de la llei concursal i successives reformes, els nostres governants han tractat de donar solució a aquest problema. I en aquest context, fa poques setmanes es complia un any des que el govern sotmetia al parlament l’aprovació de l’anomenada Llei de segona oportunitat, que pretén donar una resposta i una via de sortida per a aquells petits empresaris que, víctimes de la crisi, han assumit més deutes de les quals mai de la vida podran pagar. En realitat, la referida llei no deixava de ser una altra cosa que una nova reforma de la Llei Concursal, possiblement la llei més reformada al llarg dels últims anys.
A qui va dirigida?

La llei tenia per objectiu ajudar, donar una sortida a persones físiques, ja siguin autònoms o petits empresaris, ja siguin persones sobre-endeutades, a les quals l’aplicació de la Llei Concursal suposava més un perjudici que un benefici. Es tracta d’autònoms o petits empresaris, amb deutes no superiors a 5 milions d’euros, i que en definitiva, estan condemnats per a tota la vida als deutes i a no remuntar mai.

La llei pretén donar a aquestes persones, el projecte empresarial de les quals havia fracassat, la possibilitat de començar de zero. Són molts els procediments d’aquest tipus que s’estan tramitant en aquest despatx professional durant els últims mesos i la tipologia de client és bastant uniforme: empresaris que van avalar personalment els deutes de la seva empresa, petits autònoms que van haver de tancar les portes del seu negoci atabalats pels impagats i conseqüentment, pels deutes; persones que àdhuc sense ser empresaris, van assumir més càrregues que les que la seva economia familiar els permetia….

En tots aquests casos, tractem d’arribar a l’aplicació del previst en l’article 178 bis de la Llei Concursal (benefici d’exoneració del passiu insatisfet), que complint-se amb tots els requisits legals, permet al deutor quedar exonerat del pagament de tots els seus crèdits (excepte les excepcions que després es diran), tenint així la possibilitat d’iniciar la seva vida empresarial de nou, una vegada presa bona nota de les fallades comeses en el passat.

 

Com és el procediment? Quin és la seva durada?

Com dèiem, el procediment té la seva base també en la Llei Concursal, si bé és cert que, donada la idiosincràsia del deutor, la llei ha tractat de simplificar en tant que sigui possible la seva tramitació.

Així, la primera i més substancial diferència és la simplificació de la fase comuna, que en aquest cas, té una tramitació notarial. A través d’aquest tràmit notarial és nomenat un mediador concursal, l’objecte del qual és dirigir-se als creditors del deutor i intentar aconseguir un acord de pagaments de caràcter extrajudicial.

Com era d’esperar, en la pràctica ens estem trobant amb el fracàs absolut d’aquesta via, ja sigui perquè els creditors ni tan sols es personen en la Junta, ja sigui perquè el propi deutor no disposa de recursos suficients com per oferir un acord de pagaments suficientment atractiu. L’habitual és que aquest procediment finalitzi amb un acta en la qual ve a certificar-se la impossibilitat d’arribar a un acord satisfactori per a les parts.

A partir d’aquí, l’únic pas possible és el que coneixem com a demanda de concurs consecutiu i la directa obertura de la peça de liquidació. És la fase més important, on es ven la totalitat del patrimoni del deutor, pagant amb allò que s’obté, i fins a on arribi, els crèdits; primer els privilegiats i si quedés alguna cosa, els ordinaris. En aquesta fase s’estableix també un calendari ajornat de pagaments, de no més de 5 anys, i és al final d’aquests 5 anys quan es produeix l’efecte més important: la condonació d’aquells crèdits que no han estat satisfets. És a dir, el deutor ha de complir un pla de pagaments durant 5 anys, que es calcularà en funció de generar recursos del deutor, per acabar amb una condonació total del seu deute, i amb això, la possibilitat de començar de zero amb la seva activitat econòmica.

 

Qualsevol pot obtenir l’exoneració general de pagaments?

Evidentment, no sempre és possible obtenir la desitjada condonació de tots els seus crèdits. Existeixen una sèrie de barreres, unes d’ordre conceptual i unes altres d’índole subjectiva, si bé és cert que existeixen maneres de solucionar aquests petits obstacles.

Entre les primeres ens trobem amb una sèrie de crèdits als quals, no afectaria aquesta exoneració general de crèdits. Es tracta de crèdits privilegiats: deutes amb l’administració pública (hisenda i seguretat social) i crèdits hipotecaris. En principi, aquest tipus de crèdits no es veuran afectats per la condonació general de deutes, la qual cosa, desnaturalitza i dificulta aquest procediment, fet que ens ha vist obligats a adoptar solucions imaginatives en benefici del nostre client.

El segon grup de requisits és de caràcter una mica més formal. Ha de tractar-se de deutors de bona fe, la qual cosa implica: i) que el concurs no sigui declarat culpable o no existeixi dol o culpa greu del deutor; ii) Que no hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni; iii) Que s’hagi intentat un acord extrajudicial de pagaments; iv) Que s’hi hagi satisfet crèdits privilegiats o bé, alternativament:

– Accepti sotmetre’s al pla de pagaments

– Compleixi amb les obligacions de col·laboració

– No haver obtingut el benefici durant els últims 10 anys

– No rebutjar en els últims 4 anys una oferta d’ocupació adequada a la seva capacitat.

 

Quin és el balanç dels procediments tramitats en el nostre despatx?

No hi ha dubte que es tractava d’una llei necessària, per impedir que els efectes de la crisi es perpetuïn en el temps. D’aquesta manera, han estat molts els procediments tramitats durant els últims mesos, ajudant així a petits empresaris i estalviadors a començar de nou. En línies generals, considerem útil i beneficiosa la llei, malgrat les seves manques, ja que com és obvi, el legislador podria haver-hi fet moltíssim millor les coses.

El nostre principal repte ha estat tractar que es beneficiïn de la llei tots els nostres clients amb problemes econòmics greus, inclosos aquells els crèdits dels quals (hisenda, tresoreria, hipotecari), ens portarien a pensar que tenien difícil solució. De moment, hem aconseguit fer alguna bretxa important en la barrera legal establerta per la llei, i continuarem lluitant per que el dret a una veritable segona oportunitat de les persones, que al final no són sinó víctimes de l’actual sistema.